Blog de tecnologia

Tema: 1 (Forces)

• Per indicar com actua una força sobre un cos fem servir un vector, que és una representació geomètrica semblant a una fletxa. La seva longitud mostra el valor de la força; l’orientació del segment indica la direcció amb què actua i la punta de la fletxa n’assenyala el sentit.

• Per mesurar forces s’utilitza el dinamòmetre. Aquest aparell, inventat per Isaac Newton, basa el seu funcionament en l’estirament d’una molla. Com més gran és la força més gran és l’allargament de la molla.

Esforços

L’esforç és la força a la qual és sotmesa una peça en una secció determinada i que tendeix a estirar-la, aixafar-la, corbar-la, torçar-la o tallar-la.

• La resistència d’un objecte a un determinat esforç depèn de quatre factors:

- Del material amb què ha estat construït, de les dimensions, de la forma i del tipus d’esforç a què és sotmès.

- Podem distingir cinc tipus d’esforç: esforç de tracció, esforç de compressió, esforç de flexió, esforç de torsió i esforç tallant.

ESFORÇ DE TRACCIÓ

• L’esforç de tracció es produeix quan dues forces oposades (de sentit contrari) actuen sobre un cos i tendeixen a estirar-lo o a allargar-lo.

ESFORÇ DE COMPRESSIÓ

L’esforç de compressió es produeix quan un objecte és comprimit per dues forces que actuen en sentits oposats, les quals tendeixen a aixafar-lo o a escurçar-lo.

- El vinclament és la deformació que sofreixen els cossos sotmesos a compressió quan són llargs i prims.

ESFORÇ DE FLEXIÓ

• L’esforç de flexió es produeix quan les forces que actuen sobre una peça s’apliquen en el seu eix longitudinal i tendeixen a corbar-la.

ESFORÇ DE TORSIÓ

• L’esforç de torsió consisteix en l’aplicació de dues forces en sentits oposats que tendeixen a girar o a retorçar un cos.

ESFORÇ TALLANT O DE CISALLAMENT

• L’esforç tallant o de cisallament es produeix quan dues forces oposades són aplicades en la mateixa zona de l’objecte, intentant tallar-lo.

TEMA: 2 (LES MAQUINES)

CLASSIFICACIÓ DE LES MÀQUINES

Màquines simples: dispositius senzills amb un o dos elements que només requereixen una força. S'utilitzen per multiplicar forces o moviment

Màquines compostes: transformen energia d'entrada a energia mecànica. Parlem de màquines motrius

PARTS D'UNA MÀQUINA

Estructura: és on es fixen les altres parts.

Motor: Peça fonamental encarregada de produir la transformació d'energia

Dispositius de control

Mecanismes: Transmeten força i moviment

MÀQUINES SIMPLES

PALANCA: Una palanca consisteix en una barra rígida capaç de girar al voltant d'un punt de suport o fulcre; la seva funció és la de multiplicar l'efecte de la força aplicada

Formula palanca: F·d1=R·d2

Segons la posició del punt del suport respecte a les forces podem distingir diferents tipus de palanques

POLITJA: Una politja és una roda que té la superfícies central en forma de canal per la qual es fa passar una corretja o corda. El seu principi de funcionament és el d'una palanca de primer grau

Politges: no serveix per amplificar la força

Politges mòbils: dupliquen la força

Polisplasts: Incrementen més la força. És un conjunt de politges format per politges mòbils i fixes

Els polispasts estan formats per politges fixes i politges mòbils. L’expressió que ens determina la força:

Formula politges: F·l = R·h

L= la longitud de la corda

H= altura a la que s’ha d’aixecar la carga o resistencia

3. PLA INCLINAT:

El pla inclinat és una rampa que permet elevar càrregues fent menys força que si ho fèssim verticalment

Si pugem la càrrega per la rampa, recorrem una distància (l) més gran. En canvi ens costarà menys esforç que si la pugéssim verticalment

Si el treball és el mateix

Formula pla inclinat: F·l=R·h

APLICACIONS: Els cargols estan formats per rosques que són plans inclinats enrotllats en una superfície cilíndrica

Rosca: formada per filets que es van introduint
Pas de rosca: distància que avança un cargol quan gira una volta

MECANISMES

Un mecanisme és un conjunt de peces (barres, politges, guies, etc.) que fan funcions de guiatge, transformació i transmissió del moviment relacionat amb les forces que actuen en una màquina.

VELOCITAT I RELACIÓ DE TRANSMISSIÓ

Formula velocitat: W1·N1=W2·N2

La formula pot variar segons si es una politja o un engranatge en el cas de ser un engranatge, es canvia la n (diàmetre de la politja) per una z (numero de dents de l’engranatge)

Formula avantatge mecànic:

Eix motriu d'entrada= roda motriu

Eix de sortida= roda conduïda

Tema: 3 (MÀQUINES TÈRMIQUES)

ENERGIA I MÀQUINES TÈRMIQUES

Un motor tèrmic és una màquina motriu que transforma l’energia tèrmica o calor en energia mecànica.

En les màquines de combustió externa, el combustible es crema a fora de la màquina per escalfar aigua fins a convertir-la en vapor.

ENERGIA, TREBALL I POTÈNCIA

S’anomena treball l'acció d’aplicar una o més forces sobre un cos i provocar o modificar el seu moviment.

Formula: 𝑊=𝐹⋅𝑠 (J)

On W és el treball expressat en joules (J), F és la força aplicada, en newtons (N), i s és el desplaçament del cos, en metres (m). 1 joule=1 newton⋅1 metre

MÀQUINES TÈRMIQUES DE COMBUSTIÓ EXTERNA

En les màquines de combustió externa, el combustible es crema a fora de la màquina per escalfar aigua fins a convertir-la en vapor. També és utilitzada en grans vaixells per moure les hèlixs. El vapor es mou en un circuit tancat, i una vegada ha passat per la turbina, el condensador en redueix la temperatura i una bomba en força el pas de nou cap a la caldera.

MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA ALTERNATIVES

El tipus de combustible determina el disseny específic del motor per aconseguir l’alliberament d’energia esperat. Actualment, n’hi ha de dos tipus: els motors d’encesa per guspira o de cicle Otto, i els d’encesa per compressió o de cicle dièsel.

FUNCIONAMENT DELS MOTORS ALTERNATIUS 4T

Encesa per guspira o de cicle Otto:

El motor d

e cicle Otto s’alimenta amb gasolina, també anomenada benzina. Hi ha dos sistemes per portar la gasolina del dipòsit al motor: a través de carburador i a través d’injector. El sistema d’injecció és molt més eficient que el de carburació.

La inflamació de la gasolina a l’interior de la cambra de combustió ha de ser provocada a través d’una espurna o guspira elèctrica que es produeix a la bugia.

Encesa per compressió o de cicle dièsel:

En el motor dièsel, en el temps d’admissió, només entra aire al cilindre, que serà fortament comprimit en la fase de compressió, i arriba a una temperatura molt elevada, de més de 600 C. En el moment de l’explosió, un injector, alimentat per una bomba molt potent injecta al cilindre una petita quantitat polvoritzada de gasoil. El cicle d’escapament és igual que en un motor de cicle Otto.

SISTEMES AUXILIARS

El sistema de refrigeració té la funció d’evacuar l’energia tèrmica que es genera en les explosions a l’interior dels cilindres per tal de limitar la temperatura màxima del bloc motor.

El sistema d’encesa electrònica en els motors de cicle Otto genera l’impuls d’alta tensió perquè la bugia generi la
guspira just en el moment adequat.

El sistema d’alimentació és el que fa arribar el combustible als cilindres en la quantitat i el moment adequats. Aquest consta d’un conjunt de conductes, una bomba d’impulsió, els injectors i un sistema electrònic que sincronitza la injecció amb la posició de l’èmbol de cada cilindre.

El sistema de transmissió té la funció de transmetre el moviment del motor i la seva potència als mecanismes de tracció del vehicle.

El sistema d’escapament és el circuit que han de seguir els gasos de la combustió des del cilindre fins a ser alliberats a l’atmosfera.

El sistema de lubrificació té la funció de reduir la fricció entre les peces en moviment i evitar el seu desgast.

MÀQUINES DE COMBUSTIÓ INTERNA

EL TURBOREACTOR

El turboreactor és una variant de la turbina de gas de cicle obert que té aplicació en el camp de l’aeronàutica.

Les quatre fases del motor: admissió, compressió, explosió i escapament, es produeixen simultàniament, i en aquesta seqüència, al llarg del turboreactor.

LA TURBINA DE GAS

Les turbines de gas de cicle obert són emprades en la producció d’electricitat en centrals elèctriques alimentades amb gas.

ELS COMBUSTIBLES FÒSSILS

Els combustibles fòssils provenen de la matèria orgànica que, fa milions d’anys, va quedar atrapada sota diferents capes del subsòl i va experimentar un procés de transformació que es coneix com a fossilització.

El gas natural s’extreu de jaciments subterranis i és àmpliament usat en centrals termoelèctriques, i en menys quantitat en automòbils i autobusos. És en aquest procés que es formen el carbó, el petroli i el gas natural, en jaciments subterranis.

El carbó és el recurs energètic amb més reserves que s’obté amb l’explotació minera que l’extreu del subsòl amb mines a profunditat o bé en explotacions a cel obert.

El petroli és un recurs que rau en jaciments d’on s’extreu a través de pous perforats a molta profunditat, ja sigui en terra ferma o en el mar.

Tema: 4 (INTERNET, COMUNICACIONS I XARXES DE DADES)

PARTS DE LA COMUNICACIÓ

El codi: és un conjunt de símbols i regles per construir un missatge.

El canal: mitjà físic per on es transmet la informació.

Interferències: fenòmens que alteren el missatge i dificulten la seva transmissió

LES TELECOMUNICACIONS

La transmissió d’informació a distància ha estat en evolució constant des dels senyals de fum i les banderes. És a finals el segle XIX que el domini de l’ electricitat i l’ electromagnetisme impulsen definitivament les telecomunicacions modernes.

CANALS DE TRANSMISSIÓ

Per cable:

De coure: és conductor de l'electricitat, es transmet variant la tensió o del corrent elèctric El dispositiu d'emissió adequa el senyal per a que pugui ser desxifrat per el dispositiu receptor. Canal emprat en línies de telefonia i dades ASDL.

Fibra òptica: és conductor de llum. Informació es transforma en impulsos de llum. Es fa servir per conexions a internet d'alta velocitat i serveis de televisió per cable.

Per ones electromagnètiques:

Canal de transmissió que pot viatjar per l’atmosfera terrestre i l’espai, sense cable. La informació s’hi incorpora variant paràmetres de les ones. Aquest és el canal emprat per un sistema Wi-Fi o la ràdio.

COMUNICACIONS ANALÒGIQUES I DIGITALS

Una magnitud analògica pot prendre infinits valors que poden variar de manera contínua al llarg del temps. Ex: temperatura

Un valor digital pot prendre dos estats possibles: nivell baix o nivell alt. Per exemple, en una tensió, 0 V i 5 V, respectivament. Els estats baix i alt es representen amb els dígits 0 i 1. La representació de la mínima informació digital rep el nom de bit.

Les comunicacions analògiques:

El senyal es degrada amb la distància

Molt sensibles a les interferències electromagnètiques
Canal limitat

Les comunicacions digitals:

Efecte degradador és menor
Més insensibles

Canal que permet transmitir varies informacions

Un convertidor analògic-digital transforma les dades analògiques a un format digital, aptes per ser transmeses en aquest format. En el receptor hi ha un convertidor digital-analògic que converteix el senyal digital en un senyal analògic, idèntic a l’original.

Velocitat de transmissió digital: es mesura en bps o bits per segon

TELEFONIA, RÀDIO I TELEVISIÓ

TELEFONIA: Ha permès la comunicació de veu a veu entre persones de manera bidireccional. Requereix d'una infraestructura complexa. Per no equivocar-se a l'hora de contactar un número s'ha establert un sistema d'identificació mitjançant uns números precedits per el signe +.

RÀDIO: és un sistema de comunicació que utilitza les ones electromagnètiques com a canal S’utilitza per a comunicacions bidireccionals, entre punts fixos o mòbils.

La radiodifusió és un sistema de comunicació unidireccional per a la distribució de notícies, música, debats, publicitat, programes, etc., que s’emet per a una audiència de radiooients.

TELVISIÓ: és un dels mitjans de comunicació que ha tingut més impacte en el segle XX.

Sistema de transmissió per (TDT)

Tema: 5 (CREACIÓ DE BLOG I PÀGINES WEB)

El blog és una eina que facilita enormement la publicació d’informació a internet, tant per part de professionals com de particulars. Hi ha una gran comunitat de bloguers i blogueres que s’han especialitzat en temes molt diversos.

Com és un blog?

Un blog pot configurar-se de diverses maneres segons les opcions de configuració que permeti el sistema d’edició i les plantilles de suport disponibles en el mateix entorn.

Bàsicament, un blog s’organitza en quatre zones:

L’encapçalament. És a la zona superior, on apareix el títol del blog. Hi ha una petita descripció i una imatge de fons per identificar visualment el contingut i fer-lo més atractiu.
Zona d’articles (post) i de comentaris. És a sota de l’encapçalament, on apareixen els articles de l’autor i els comentaris dels lectors. Els articles queden ordenats cronològicament, començant pel més recent. Tenen una estructura amb els elements següents:

Títol de l’article.
Contingut de l’article. Pot estar compost de text, imatges, vídeos, música, veu, enllaços.
Autoria de la publicació i comentaris dels lectors.
Marcadors de xarxes socials perquè els lectors puguin difondre l’article a través de les seves xarxes socials preferides.

Zona de navegació igadgets. Aquesta zona, o barra vertical, pot estar ubicada en els laterals esquerre o dret del blog, segons la plantilla escollida. Pot contenir:

Cercador intern del blog.
Arxiu d’articles del blog, organitzats per data.
Etiquetes o marcadors de temàtica dels articles. Aquest recurs és útil per identificar els continguts i localitzar-los després més fàcilment.
Informació de l’autor, fotografia, dades personals...
Enllaços a altres blogs o pàgines web.
Altres gadgets: estadístiques, comptador de visites, imatges, presentacions...

Creació d’un blog

La personalització de la plantilla i el seu format et permetran ajustar el blog al teu gust. Aquesta acció és modificable en qualsevol moment; per tant, si més endavant decideixes fer canvis, ho podràs fer.

Fent clic al desplegable que hi ha al costat de visualitza el blog, accedim a diferents opcions que et resultaran útils per organitzar el blog.

Ara ens centrarem en la modificació del format. Aquesta opció ens permetrà decidir què es mostrarà a cada una de les zones de la pantalla. Podràs escollir els gadgets i a quina zona de la pantalla els situaràs, i el contingut del peu.

Fent clic al botó edita pots modificar les característiques de cada un dels elements editables, així com eliminar-los.

Redacció d’articles i etiquetatge

Ha arribat el moment de redactar els articles. Fes clic a nova entrada: s’obrirà l’editor d’articles, el qual et resultarà familiar perquè les opcions de què disposa són similars a altres aplicacions que ja hauràs utilitzat

Els aspectes que has de tenir en compte a l’hora de redactar un article són:

Seleccionar un títol significatiu.
La longitud de l’article no ha de ser gaire gran.
Sempre que puguis, hi has d’incorporar alguns elements gràfics, com ara imatges o vídeos.
Tens l’opció de posar enllaços a altres llocs web.
El text ha de ser revisat ortogràficament amb l’eina que t’ofereix el mateix entorn.

Recorda que els continguts han de ser fidedignes i respectuosos, a més de respectar la propietat intel·lectual dels elements que no siguin teus. En aquest cas, recorda que has de citar-ne la procedència.

En acabar la redacció, et queden encara accions que has de completar:

Has d’incorporar les etiquetes que identifiquen la temàtica del contingut. Procura fer una selecció prèvia de les que utilitzaràs majoritàriament en els teus articles.
Pots afegir la ubicació des d’on escrius l’article.
Has de determinar alguna opció com l’activació o no dels comentaris dels lectors.
En acabar, pots optar per desar l’article, per continuar-lo més endavant, o bé publicar-lo.

Pàgines Web

La transformació d’un document en pàgina web consisteix, essencialment, a incorporar les ordres HTML en el lloc corresponent. Quan un servidor web envia la informació a un dispositiu, el contingut i els codis viatgen a través de la xarxa. En arribar el dispositiu, el navegador compon la pàgina.

Llenguatge HTML

El llenguatge HTML disposa d’un conjunt ampli de codis, invisibles als usuaris, per aconseguir els efectes d’edició.

Els fitxers de pàgina web porten l’extensió .htm o .html, i inclouen els continguts de la pàgina i les ordres HTML. Per veure el codi font d’una pàgina, els navegadors disposen d’aquesta opció:

En el Firefox, vés al menú de l’entorn, escull l’opció desenvolupador, i tot seguit, codi font de la pàgina.
En el Chrome, obre el menú de l’entorn, selecciona l’opció més eines i tot seguit visualitza l’origen.

En el codi font, les ordres HTML apareixen emmarcades pels signes <>.

En la taula s’indiquen algunes ordres HTML que experimentaràs tot seguit:

Creació i manteniment de llocs web

Un lloc web és un conjunt de pàgines web, amb els seus elements associats: imatges, vídeos i altres fitxers, que s’organitzen a partir d’un únic domini d’internet.

A partir d’aquest disseny, ja pots crear el lloc web. Abans de començar a incorporar-hi continguts, es procedeix a definir les configuracions de l’entorn:

Opcions de la pàgina. Convé deixar actives només dues opcions: mostra els enllaços a subpàgines i permet els fitxers adjunts.
Edita el disseny del lloc. Primer s’activen i desactiven les diferents parts: capçalera, navegació horitzontal (menú), barra lateral, peu de pàgina. Tot seguit, s’incorpora la informació a cada part. Capçalera: imatge de fons/logotip; peu: text i imatge; barra lateral: afegir gadgets: quadre de text, navegació (surt activat per defecte).
Gestiona el lloc. Des d’aquest entorn es pot accedir al mapa de pàgines del lloc (pàgines) i a la gestió dels fons i els colors (temes, colors i tipus de lletra) de cada una de les parts del lloc, entre d’altres.

Una vegada definides les configuracions, ja es poden incorporar els continguts a la pàgina principal i a la barra lateral. Per a l’edició de continguts a la pàgina, s’obre un editor amb opcions d’edició similars a les de les eines de Drive. Veuràs que hi ha l’opció , que possibilita l’edició del codi HTML de la pàgina. La creació d’una nova pàgina demana un nom, i s’ha d’ubicar a la pàgina d’inici o a una altra pàgina.